Al Principat de Catalunya és tradició que el padrí o l'avi regalin la mona al seu fillol i néts el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida, en principi després de missa, tot i que actualment no sempre es va a la missa. El Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin dues o tres famílies o un grup d'amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un àpat en el qual no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.
Gairebé a tot el Principat i al País Valencià és tradicional que el padrí o l'avi obsequiïn el fillol amb la mona, en la qual sempre hi ha l'ou. Al segle XVIII ja era l'obsequi clàssic del padrí als seus fillols, i el nombre d'ous que tenia la mona corresponia amb l'edat del nen fins que arribava a 12 anys. En aquest moment, potser com a punt final d'aquests obsequis, el nombre d'ous era de tretze.[4] El pastís que els acompanyava era una confecció senzilla de rebosteria, coneguda com a coca de Pasqua, i podia agafar diverses formes d'animals o d'objectes, com passava a l'Estat francès amb els "pains d'épice".
La tradició de la mona de Pasqua s'aparella amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata, i és des de mitjan del segle XIX que les mones perden llur senzillesa inicial i la seva presentació es fa més complicada, ja que s'ha d'enriquir amb ornaments de sucre caramel·litzat, ametlles ensucrades, confitures, crocant, anissos platejats i, naturalment, els ous de Pasqua pintats; tot això coronat per figures de porcellana, fusta, cartó o tela.
A Barcelona van destacar en la confecció de la mona Agustí Massana, que tenia la seva pastisseria acreditada al carrer d'En Ferran,[2] i un altre excel·lent pastisser anomenat Medir Palet, del carrer d'Avinyó. Amb el temps, Massana va aconseguir un gran èxit amb les seves mones rematades per una figura caricaturesca, no poques vegades inspirada en algun polític de l'època, que movia afirmativament el cap. Van ser conegudes com " Sí, senyors". En canvi, el molt antic Forn de Sant Jaume va presentar sempre unes mones més clàssiques i tradicionals, amb el seu pastís elaborat mitjançant una fórmula secreta de la casa, a la qual es donava el nom de "pasta cristiana".[5]
Els valencians, així com molts menorquins, que van emigrar a Algèria durant el segle XIX i que en bona part es van establir a Orà, van portar-hi la mona i el costum d'anar a menjar-la al camp el dia de Pasqua. De fet, en els receptaris algerians actuals, sempre hi apareix la granota, a part d'altres plats típics dels territoris catalanoparlants, com la paella, la "melsa", entre altres. Aquests algerians d'origen europeu i especialment els provinents de tot Catalunya han aportat aquesta tradició a França, dient-ne la "Mouna", i de retruc aquesta tradició s'ha implantat a la Catalunya del Nord.
font: viquipedia`
HISTÒRIA DE LA MONA
lunes, 21 de abril de 2014
martes, 25 de febrero de 2014
el noste diari
us mostrem una presentación feta per nosaltres
esperem que us agradi
per pasar les diapositives feu clic a les fletxes d'abaix
http://prezi.com/4txdroqgj0gb/httpwwwgelidacatuploadactualidadbanneractijoves_2014/#
feu clic a l'adreça per accedir-hi
esperem que us agradi
per pasar les diapositives feu clic a les fletxes d'abaix
http://prezi.com/4txdroqgj0gb/httpwwwgelidacatuploadactualidadbanneractijoves_2014/#
feu clic a l'adreça per accedir-hi
jueves, 20 de febrero de 2014
A GELIDA FEM CIVISME
Una persona té civisme o es comporta amb civisme quan respecta les lleis i contribueix al benestar dels altres ciutadans
SIUSPLAU US DEMANEM QUE CONTRIBUIU PER QUE GELIDA SIGUI UN POBLE NET
L'ALCALDE DEL POBLE DIU :
Si parléssim de civisme de manera genèrica ens referiríem
a unes pautes de comportament que ens han de permetre
viure en col·lectivitat.
Dins d’un àmbit molt més reduït, al municipi, referir-se al civisme
és parlar dels comportaments i de les actituds de les persones en
l’espai públic municipal i de les relacions amb els veïns.
La qualitat de vida d’un poble o d’una ciutat no va associada,
només, al fet de disposar de més equipaments o de més serveis.
L’estat dels espais públics, la convivència i el respecte als veïns
són factors tant o més importants que garanteixen una bona
qualitat de vida de les persones.
|
CUINES DEL MÓN
inscripcions fins a una setmana abans del taller
CUINES DEL MÓN
Març 2014 · Centre Cívic L’Escorxador
Ds. 1 18.00h Cuina alemanya
Ds. 22 18.00h Cuina catalana (Tuby, Ca l’Amadeu)
Ds. 29 18.00h Cuina peruana
MIDNIGHT MEMORIES
ONE DIRECTION ha tret un nou disc anomenat midnigh memories
on hi hauràn les cançons.
midnigh memories ( el seu nou exit)
you and i
happily
strong
never forget were you belong
haf a heart
just can let ger go
i moltes més afegint els seus millors exits
best song ever i story of my life
on hi hauràn les cançons.
midnigh memories ( el seu nou exit)
you and i
happily
strong
never forget were you belong
haf a heart
just can let ger go
i moltes més afegint els seus millors exits
best song ever i story of my life
miércoles, 19 de febrero de 2014
RADIO GELIDA
domingo, 12 de enero de 2014
Tormenta
Hola tothom
Ahir a la plaça de la vila es va fer un recull 'de firmes
Per a la indendencia de catalunya
Justament per l'acte van actuar els Tormenta i els diables
Tambe van regalar xocolata desfeta!!!
Els Tormenta van. Tocar tres temes: una batucada, sense tu i na canço inventada per ells sols
Es diu: lluna blanca. Alla tambe van anunciar el seu nou disc en el cual tambe hi surten tres temes:
Lluna blana, la malagarsa i bon nadal: una versió de la canço de sau boig per tu
El disc val cinc euros. Aprofiteu que ja s'estan. Esgotant!!!
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
